L'anodització metàl·lica és un procés que forma una pel·lícula d'òxid densa a la superfície metàl·lica mitjançant electròlisi. És adequat principalment per a alumini i aliatges d'alumini, mentre que altres metalls com el titani, el magnesi i el zinc també poden patir anodització. Entre aquests,productes d'aluminisón els més utilitzats a causa de la forta adherència i la rendibilitat{0}}de les seves pel·lícules d'òxid.
Les funcions bàsiques de l'anodització se centren en tres dimensions clau:
1. Resistència a la corrosió i resistència al desgast: la pel·lícula d'òxid pot assolir un gruix que va des de diversos micròmetres fins a desenes de micròmetres, aïllant eficaçment el metall dels mitjans corrosius com l'aire i la humitat. Això fa que el metall sigui resistent a l'oxidació en ambients humits, àcids o alcalins alhora que millora significativament la duresa de la superfície, millorant la resistència al desgast de 3 a 5 vegades en comparació amb el metall no tractat.
2. Millora estètica: mitjançant la coloració o el tenyit electrolítics, es poden aconseguir una varietat de colors-com ara plata, or, bronze i negre-amb acabats uniformes i duradors. Combinat amb processos com el sorra o el raspallat, compleix diversos requisits estètics per a diferents aplicacions.
3. Expansió funcional: la pel·lícula d'òxid presenta excel·lents propietats d'adsorció, servint com a base ideal per a posteriors recobriments per millorar l'adhesió de la pintura o els efectes d'unió. Els processos d'anodització especialitzats també poden impartir propietats addicionals com ara l'aïllament, la conductivitat tèrmica o la resistència a alta-temperatura, cosa que el fa adequat per a una àmplia gamma d'indústries, com ara l'electrònica, l'aeroespacial i la construcció.
