En el tractament de superfícies per a prototips personalitzats, el revestiment al buit (PVD) i el galvanoplast (aigua) són dos processos principals. A causa de les diferències en els seus principis, varien en rendiment, cost i escenaris d'aplicació, afectant directament la qualitat visual i el valor pràctic dels prototips.
Diferències significatives en els principis del procés i respecte al medi ambient
El revestiment al buit consisteix a dipositar àtoms metàl·lics a la superfície del prototip mitjançant mètodes físics com l'evaporació o la polsadora en un entorn de buit elevat-. Tot el procés no genera aigües residuals tòxiques ni escapament, per la qual cosa és una tecnologia eco-ecologica. En canvi, la galvanoplastia es basa en principis electroquímics, on el prototip està submergit en un electròlit que conté ions metàl·lics i es forma una pel·lícula mitjançant la deposició iònica després de l'electrificació. Aquest procés produeix aigües residuals que contenen metalls pesants, la qual cosa comporta uns costos de tractament ambiental més elevats.
Rendiment variat i compatibilitat de materials
El revestiment al buit produeix un recobriment prim (0,3-5 μm), dens i uniforme amb una forta adherència, capaç de suportar corbes de 90-graus sense pelar-se. Ofereix una alta duresa, una excel·lent resistència al desgast i pot aconseguir efectes conductors i no conductors (NCVM). És compatible amb diversos plàstics i materials flexibles, com ara ABS, PC i PP. La galvanoplastia produeix un recobriment més gruixut (15-20 μm) però amb una adherència més feble. Les seves opcions de color es limiten a plata, daurat, gunmetal i alguns altres tons, i només és adequat per a ABS i un petit nombre de materials ABS + PC. A més, la galvanoplastia cobreix tant l'interior com l'exterior de la peça de treball, la qual cosa requereix un emmascarament addicional per a la prevenció parcial del revestiment.
Els escenaris de costos i d'aplicació determinen la selecció del procés
La galvanoplastia implica equips més senzills i processos madurs, la qual cosa fa que sigui més rendible-per a la producció en massa. És adequat per a prototips estàndard on es prioritzen l'aspecte general i la rendibilitat-. El revestiment al buit requereix una inversió més gran en equips, cicles de processament més llargs i costos més elevats. Tanmateix, permet una gamma més àmplia de colors, com ara l'or iridescent i l'or rosa, i permet un control precís del gruix del recobriment. Això el fa ideal per a productes electrònics de consum-de gamma alta, components de precisió i altres prototips amb exigències estrictes d'aspecte i rendiment.
En resum, la selecció d'un procés de revestiment per a prototips personalitzats hauria de tenir en compte els requisits ambientals, les necessitats de rendiment i les limitacions pressupostàries. La galvanoplastia és adequada per a prototips decoratius, mentre que la galvanització al buit és l'opció preferidaprototips de{0}}alta precisió.
